Durabilitat i duresa: el granit és conegut per la seva duresa i durabilitat, a causa de l'estructura de cristall entrellaçat que es forma durant el refredament lent del magma. Això fa que sigui resistent a les ratllades i al desgast, ideal per a superfícies que suporten un ús regular.
Textura i mida del gra: la textura fanerítica del granit, caracteritzada per grans visibles a simple vista, és un segell distintiu de la seva lenta formació cristal·lina. La mida i la disposició d'aquests grans poden variar, donant a cada peça de granit un aspecte únic.
Variacions de color: El color del granit pot anar des del rosa fins al gris, depenent de la seva composició mineral. El quars normalment imparteix un color gris o blanc, mentre que el feldspat afegeix tonalitats rosades, taronges o blaves. La presència d'altres minerals com la mica pot introduir matisos negres o verds.
Densitat i porositat: el granit normalment té una densitat entre 2,65 i 2,75 g/cm³. És relativament menys porós en comparació amb altres pedres, cosa que contribueix a la seva força i resistència a la intempèrie.
Resistència química: el granit és generalment resistent als àcids i àlcalis, el que el fa apte per a diverses instal·lacions on és possible l'exposició química.
Estabilitat tèrmica: el seu alt punt de fusió i la seva capacitat de suportar les variacions de temperatura fan del granit un material excel·lent per a aplicacions d'alta temperatura.
Radiació: el granit natural conté traces d'elements radioactius com l'urani, que pot emetre gas radó, encara que normalment a nivells molt baixos i segurs.
