Contingut de sílice (SiO2): el granit té un alt contingut de sílice, que normalment oscil·la entre el 65% i el 75%. Aquest alt contingut de sílice es deu en gran part a l'abundància de quars, un dels components principals del granit.
Alúmina (Al2O3): l'alúmina, generalment en forma d'òxid d'alumini, constitueix aproximadament el 10-15% de la composició del granit. Prové principalment de minerals de feldspat del granit.
Metalls alcalins: el granit conté quantitats importants de metalls alcalins, especialment potassi (K2O) i sodi (Na2O), que generalment oscil·len entre el 3-8%. Aquests elements es deriven de minerals de feldespat alcali com l'ortoclasa i la microclina.
Òxid de calci (CaO): tot i que és menys abundant que la sílice i l'alúmina, l'òxid de calci segueix sent un component notable del granit, generalment al voltant del 1-2%. Prové principalment del feldspat plagioclasa.
Components menors: el granit pot contenir traces d'altres òxids com ara òxid de ferro (FeO, Fe2O3), òxid de magnesi (MgO), diòxid de titani (TiO2), pentòxid de fòsfor (P2O5) i òxid de manganès (MnO). Aquests contribueixen a les petites variacions de color i propietats físiques dels diferents tipus de granit.
Resistència a l'àcid: a causa del seu alt contingut en sílice i la manca de minerals fàcilment carbonatats, el granit és bastant resistent a la intempèrie per part dels àcids. Això el converteix en un material durador en ambients exposats a pluja àcida o contaminants àcids.
Elements radioactius: el granit sovint conté traces d'elements radioactius com l'urani, el tori i el potassi-40. La concentració d'aquests elements pot variar, però normalment són baixes i no són perjudicials en la majoria d'aplicacions.